Publicat el Feu un comentari

AVENC DEL BOQUEROL (Vilanant)

Notes sobre l’Avenc del Boquerol d’en Vidal (VilanaNt)

Tot i que fa temps que no es donen noves informacions sobre coves i avencs a l’Alt Empordà, recentment s’ha fet una primera exploració a un avenc de Vilanant.

Us en fem cinc cèntims

HISTORIA DE L’EXPLORACIÓ

Les primeres notícies sobre l’existència de l’avenc ens arriben en un article de la revista Alberes, que en el seu número 27 (Especial Pedra seca, Juny de 2022) inclou una entrevista a en Pere Borrat, persona de Vilanant gran coneixedora de la Garriga i amant de la pedra seca informa que al costat d’una barraca de pedra seca hi ha un “bocarol”, lloc per on l’aigua entra al terra.

Aquesta barraca, és la nº 69 (registre VNT-69) del catàleg d’en Jenar Fèlix. (Les Barraques de pedra seca de la Garriga d’Empordà). També és la barraca 11995 de la Wikipedra.

Organitzem una visita amb en Pere Borrat a la zona el 22 de setembre de 2022, en la que veiem que la boca és suficientment ampla per permetre l’entrada, i llançada “la pedra de rigor” ens fa pensar que pot tenir una fondària interessant.

Seguidament, mitjançant la Federació d’Espeleologia es fan uns contactes amb el GEIS de Castelló i un grup de Fornells, que no fructifiquen per diverses raons. S’organitza doncs una baixada a l’avenc amb un membre del GRAE d’Olot que s’ha de posposar per un accident.

Veient que la cosa s’allarga, fem una primera visita (Siso Blavi i Joan Cos) el 14 de Juny de 2023, en la que es neteja la zona i es baixen el dos primers pous (fins a uns -10 m), veient que sembla continuar cap a un tercer pou. Es deixa la visita en aquest punt ja que no es disposa de material adient, i la corda podia fregar en les parets.

 

 

Segona visita amb dos membres del GRAE d’Olot (Jordi Francès i Miquel Pujol) juntament amb Joan Cos el 5 d’agost de 2023 en la que s’arriba al que sembla ser el final de la cavitat, a uns -25 m. Hi ha un pou més després dels vistos en la primera visita. Al nivell final sembla que podria haver-hi una continuació en sentit sensiblement paral·lel a la riera, però s’han de treure molts enderrocs.

S’hi troba una antiga forca metàl·lica (Sense el mànec de fusta) que no es retira.

Segons en Jordi Francès (l’únic que hi baixa en aquesta ocasió i que fa el croquis annex), a la paret hi ha concrecions de “sal de llop”, o sigui calcita cristal·litzada. La troballa d’un fragment d’aquesta pedra a l’exterior podria fer pensar en què antigament s’hi hagués baixat per extreure aquest mineral, però sense més proves. Comentat aquest punt amb en Pere Borrat, diu no tenir-ne constància.

Les condicions són molt caloroses i fins i tot hi podria haver una mica de risc d’hipòxia.

Queda pendent, doncs per al futur fer la topografia detallada de la cavitat i mirar de desenrunar algun pas estret per veure si hi ha possibles continuacions, cosa que es pensa fer a la tardor.

 

 

TOPONIMIA

Cavitat coneguda des de temps com a “Boquerol d’en Vidal”

Boquerol és el terme genèric per designar un forat a la pedra, essent el cognom Vidal el de l’antic propietari del terreny.

 

 

LOCALITZACIÓ I ITINERARI D’ACCÉS

Cavitat situada al bell mig d’un rec de desguàs del Pla dels Ovells, La Garriga d’Empordà, TM de Vilanant.

Coordenades :   X : 491 418

                              Y : 4 679 907

Z : 150

 

Hem de seguir la GIV 5105 (Avinyonet – Llers) , fins al km 3.25 (aprox.)

Trobem la fita dels 3 km al final d’una gran recta. Hi ha una primera corba a l’esquerra i just abans de la corba següent (a la dreta), a ma esquerra s’obre una camí ample que entra a la Garriga. L’enfilem i el seguim un kilòmetre, prenent sempre el camí més marcat en les cruïlles. Veiem a la nostra dreta una gran barra de pedra seca restaurada. Davant mateix podem deixar el cotxe. La cavitat es troba a l’altre costat del camí (a l’esquerra tal com veníem) Passem sota el filat del bestiar i caminem uns 50 m fins trobar el còrrec de desguàs, format per dues parets paral·leles de pedra seca. El baixem fins que les dues parets s’ajunten i allà mateix hi ha la boca de l’avenc

 

 

Descripció de la cavitat

La boca de la cavitat és de dimensions reduïdes, d’aproximadament 80 x 80 cm, i dona pas a un petit pou d’uns tres metres de fondària. Allà arribem a una petita saleta que dona accés a un pou d’uns 10 m de fondària. Es pot seguir baixant per uns altres petits pous que precisen l’ús de corda fins a la part baixa de la cavitat, situada a un nivell aproximat de -25 m, en la que el terra està ple de sediments i enderrocs que s’haurien de retirar per veure la possibilitat de continuació.

Tota la cavitat es desenvolupa seguint una marcada diàclasa en sentit NE – SW (el mateix que el còrrec exterior), presentant a les parets concrecions de calcita cristal·litzada (no s’han vist altres formacions)

El croquis següent ha estat fet per en Jordi Francès.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  

COMENTARIS

Com hem indicat, aquest avenc s’obre al bell mig d’un petit rec de desguàs. Si seguim amunt el rec arribarem a la barraca esmentada al començament, que té la particularitat d’haver estat construïda sobre un gran mur, que sembla haver actuat com a mur de contenció d’aigües, creant una bassa de dimensions prou importants.

Sembla, a més, que per sota d’aquesta barraca hi ha un conducte que podria haver servit com a sobreeixidor de la bassa, però en aquest cas hauríem de trobar restes de conduccions artificials (un sifó o similar, fet de ceràmica, per exemple) i a hores d’ara encara no s’ha trobat res, ja que les bardisses del costat de la paret són bastant espesses i de mal treure.

Esperem que després de la neteja de vegetació que es vol fer a la tardor es pugui trobar sentit a tot plegat. El rec en el que està la cova té la particularitat d’estar flanquejat en els seus dos costats per uns grans murs de pedra seca que, curiosament, s’uneixen pocs metres després de la boca de l’avenc, com si es volgués conduir realment totes les aigües cap dins de la cova.

 

 

Com a darrer apunt, indicar que en Pere Borrat ens ha indicat l’existència d’un altre boquerol, al bell mig del llit del Rissec, però que va quedar colgat per sediments en ocasió d’una gran torrentada, i que no ha estat possible tornar a trobar.