Publicat el Feu un comentari

La meva travessia dels Pirineus

L’Empordà i el seu entorn ens permet combinar excursionisme i memòria històrica. El camí Walter Benjamin n’és un bon exemple. Va ser per casualitat que fa uns mesos vaig trobar un llibre que m’ha permès conèixer els detalls del camí que va emprendre Walter Benjamin per arribar a Portbou. I no només això, sinó que també he conegut qui va ser Lisa Fittko.
El llibre es titula «La meva travessia dels Pirineus» d’Edicions Reremús, i és el relat en primera persona de les vivències de Lisa Fittko entre el 1939 i el 1941. Una dona lluitadora i amb un gran compromís social. Era membre de la Unió d’Estudiants Socialistes a Berlín i la seva militància antifeixista la va obligar a fugir, passant per diferents països europeus amb retencions policials i, fins i tot, deportada al camp de concentració de Gurs. Va aconseguir superar totes les adversitats i quan podia travessar al sud dels Pirineus per exiliar-se a Amèrica via Lisboa, va decidir quedar-se un temps per ajudar altres refugiats a travessar de la Catalunya Nord a la Catalunya Sud. La frontera administrativa entre França i Espanya.
L’entitat American Rescue Center es dedicava a treure refugiats de França i va captar a Lisa Fittko perquè durant un temps els ajudés. Fittko va ajudar a travessar centenars de refugiats de Banyuls de la Marenda a Portbou pel camí que actualment es coneix com el camí Walter Benjamin, tot i que segurament el més just seria que es digués camí Lisa Fittko.
Per passar desapercebuts per les autoritats franceses Fittko sortia de Banyuls amb la primera llum del dia, en grups petits de dos o tres persones i barrejats amb els pagesos que anaven a treballar les vinyes.
Avui, fer aquest camí permet gaudir d’un entorn natural fantàstic i amb un valor històric que incentiva la reflexió. Vivim un temps que els comportaments egoistes i insolidaris estan en auge i el compromís social és escàs. Pensar en Lisa Fittko, el seu home i totes les persones que en condicions extremes van jugar-se la vida per ajudar a Walter Benjamin i tots els refugiats, és (o hauria de ser) un impuls al compromís individual i col·lectiu per garantir unes condicions de vida dignes per a tothom.
El camí té uns 15 quilòmetres de distància i uns 700 metres de desnivell positiu. Es pot arribar a Banyuls amb tren i emprendre el camí que el 25 de setembre de 1940 Lisa Fittko, Walter Benjamin, Henny Gurland i el seu fill Joseph, varen traçar per tal d’escapar-se de la persecució nazi.
La nit del 25 al 26 de setembre Walter Benjamin va morir a Portbou, i encara avui hi ha diferents teories sobre si Benjamin es va treure la vida pel temor que el règim franquista l’entregués al govern francès controlat pels nazis, o bé el seu cor, ja delicat abans d’iniciar la travessa, decidís aturar-se.
El camí està marcat i no és difícil però el desnivell és considerable. Des de la platja de Banyuls s’ha d’agafar el carrer que surt al costat de l’Ajuntament en direcció el coll de Banyuls, una vegada s’ha superat la via del tren que passa per sobre, hi ha la primera senyal «Chemin Walter Benjamin» a mà esquerra que s’endinsa a un veïnat de Banyuls. Un cop travessat s’inicia el camí entre vinyes.

Pere Bosch

Publicat el Feu un comentari

Canvis al refugi de Bassegoda-Can Galan

El passat diumenge 20 de febrer es van fer tasques de manteniment al refugi de Bassegoda –Can Galan. El principal canvi va ser la instal·lació d’un pany mecànic amb codi, cosa que facilita la gestió a distància de l’equipament. D’aquesta manera, el refugi segueix tancat però resta disponible per tothom que reservi plaça a través del correu refugis@cee.cat. El preu per nit és de 5 € i tots els diners es destinen al manteniment d’aquest refugi i dels altres tres que gestiona el CEE: coll de Banyuls, la barraca del Forn de Calç i les Salines. A la passada junta directiva de l’entitat, es va acordar reduir la tarifa a 3 € pels grups infantils de lleure i dels centres excursionistes que pernoctin a Gan Galan.
Des del CEE tenim molt clar que cal cuidar i mantenir els refugis de muntanya perquè els considerem un element important del nostre patrimoni. Poder disposar d’aquests equipaments facilita la pràctica esportiva i el coneixement del medi natural i social. En aquest sentit, estem molt contents i agraïts de les dues gravacions que fa uns dies es van publicar en relació al refugi de Bassegoda – Can Galan. La primera són imatges històriques de la inauguració del refugi el 20 de juny de 1976 i que es van presentar a la Mostra de Muntanya i Aventura 2022. La segona és una gravació que TV3 va fer del refugi en motiu dels 46 anys d’història. Ambdues gravacions són un reconeixement a les persones que han cuidat el refugi al llarg de tants anys i posen de manifest la necessitat de conservar aquest patrimoni col·lectiu.

Publicat el Feu un comentari

Imatges històriques de la inauguració del Refugi de Bassegoda – Can Galan, del 20 de juny de 1976

Imatges històriques de la inauguració del Refugi de Bassegoda – Can Galan, 20 de juny de 1976.

En el marc de La Mostra de Muntanya i Aventura 2022, que va finalitzar el passat 5 de febrer, es van presentar unes imatges històriques de la inauguració del Refugi de Bassegoda – Can Galan, del 20 de juny de 1976.
Gràcies a la càmera Super 8 d’en Josep Maria Benejam i Bohigas, avui podem disposar d’una gravació d’alt valor per l’entitat.
A l’acte de presentació hi van participar l’alcalde l’Albanyà Joan Fàbregas, un representant de la família Quera, propietària de la finca on es troba el refugi, i en Lluís Benejam i Vidal en representació de la família Benejam.
Aquesta gravació va generar l’interès informatiu de TV3 que va dedicar-hi una notícia en la que van reproduir part de les imatges d’en Josep Maria Benejam, i alhora un equip de TV3 va anar al refugi de Can Galan amb la Pilar Soler i Naspleda, que va néixer i viure a Can Galan, i en Jaume Delclòs, president del Centre Excursionista Empordanès.
Des de l’entitat volem agrair a totes les persones que han fet possible que el refugi sigui avui una realitat que tots i totes podem gaudir. Així mateix agrair a la família d’en Josep Maria Benejam que ens hagi cedit la gravació i la puguem donar a conèixer.
És un patrimoni col·lectiu que cal preservar.

Imatges històriques de la inauguració del Refugi de Bassegoda – Can Galan, 20 de juny de 1976.

Notícia emesa al telenotícies vespre de TV3 el 5 de febrer de 2022
El refugi de Bassegoda: 46 anys d’història

Publicat el Feu un comentari

La Darrera Cresta a Les Salines

Les Salines son un espai fantàstic amb unes vistes privilegiades de l’Empordà així com del Vallespir i el Rosselló. «La Darrera Cresta» al Roc Campana de Les Salines es va publicar al Vèrtex 262 (setembre-octubre de 2015). Des d’aquell moment la vam marcar i periòdicament sortia a les converses entre els amics que practiquem escalada. Per coses d’aquelles que mai acabes de saber el perquè, durant aquests anys hem fet forces quilòmetres perseguint vies i crestes que un o altre proposava, però encara no havíem fet «La Darrera Cresta», una cresta de casa.Així doncs, el dilluns 3 de gener de 2022, finalment vam decidir anar-hi. Per fer-la vam seguir la ressenya que els aperturistes (Jaume Llanes, Jordi Girbén, Eloi Saula, Sílvia Ortiz i Sergi Casals) van publicar a la revista de la FEEC Vèrtex i als que agraïm la feina.
L’únic llarg que no vam seguir la seva ressenya va ser el primer. Vam tenir dubtes sobre quina era «l’atlètica fissura (Vº) fins a un clau» i ens vam decantar per iniciar la cresta per un llarg de fissura amb una línia de parabolts que ens va portar directa a la R1 del roure. Aquest llarg possiblement sigui de 6B o 6B+, però està ben protegit i es pot fer amb A0. De manera que entenem que la sortida original ens quedava uns metres a l’esquerra d’on vam sortir nosaltres. Ens vam estalviar el ràpel de sortida del Trident que el vam desgrimpar i el 10è llarg, que la ressenya marca un pas de 8 metres d’offwidth de 6B, a nosaltres ens va semblar que eren uns 3 metres com a màxim. Això sí, és un pas curt però exposat. En Jaume el va fer per on tocava i jo el vaig fer recta. Son un parell de passos que has d’apretar amb mans i peus justets però suficients i sense l’exposició del pas d’offwidth. Un cop a dalt només queda l’últim ràpel (2 pitons amb anella i cordinos) i ja ens podem treure els gats.
Aparcant a les antenes, vam estar-hi 7 hores (de cotxe a cotxe). En diferents punts de la cresta ens va semblar que es podia abandonar per les canals que vas deixant a la dreta.
El gneis és adherent però cal vigilar amb algun bloc que se’ns va moure o trencar. En general tota la via és de bon equipar. Portàvem un joc de friends fins al 3 i un de fissurers, però bàsicament vam utilitzar l’1, 2 i 3, i per alguna reunió fissurers.
La cresta ens va agradar pel que és i sobretot pel que signifiquen Les Salines (Com el Bassegoda o l’Albera) pels empordanesos.

Si hi aneu gaudireu!

Publicat el Feu un comentari

El granit del massís del Mont Blanc

Amb un grup d’amics vam poder fer una escapada al costat italià del massís del Mont Blanc. En concret a la zona de Val Ferret amb l’objectiu d’escalar alguna de les moltes vies que hi ha al Triolet. 

És una zona fantàstica, entorn magnífic i una escalada que et permet gaudir la bona qualitat del granit que conforma el massís del Mont Blanc.

A l’entorn del refugi Dalmazzi hi ha una gran quantitat de vies obertes majoritàriament per la gent del mateix refugi. Moltes de les vies estan assegurades amb parabolts, si bé sempre és recomanable portar material per autoassegurar-te, ja que en algun cas els «seguros» allarguen i en altres no hi ha massa res. 

Us deixo la guia de ressenyes que ha editat la gent del refugi Dalmazzi. El refugi estarà tancat tot el 2020 per reformes.

Salut!

Pere Bosch