L’Empordà i el seu entorn ens permet combinar excursionisme i memòria històrica. El camí Walter Benjamin n’és un bon exemple. Va ser per casualitat que fa uns mesos vaig trobar un llibre que m’ha permès conèixer els detalls del camí que va emprendre Walter Benjamin per arribar a Portbou. I no només això, sinó que també he conegut qui va ser Lisa Fittko.
El llibre es titula «La meva travessia dels Pirineus» d’Edicions Reremús, i és el relat en primera persona de les vivències de Lisa Fittko entre el 1939 i el 1941. Una dona lluitadora i amb un gran compromís social. Era membre de la Unió d’Estudiants Socialistes a Berlín i la seva militància antifeixista la va obligar a fugir, passant per diferents països europeus amb retencions policials i, fins i tot, deportada al camp de concentració de Gurs. Va aconseguir superar totes les adversitats i quan podia travessar al sud dels Pirineus per exiliar-se a Amèrica via Lisboa, va decidir quedar-se un temps per ajudar altres refugiats a travessar de la Catalunya Nord a la Catalunya Sud. La frontera administrativa entre França i Espanya.
L’entitat American Rescue Center es dedicava a treure refugiats de França i va captar a Lisa Fittko perquè durant un temps els ajudés. Fittko va ajudar a travessar centenars de refugiats de Banyuls de la Marenda a Portbou pel camí que actualment es coneix com el camí Walter Benjamin, tot i que segurament el més just seria que es digués camí Lisa Fittko.
Per passar desapercebuts per les autoritats franceses Fittko sortia de Banyuls amb la primera llum del dia, en grups petits de dos o tres persones i barrejats amb els pagesos que anaven a treballar les vinyes. 
Avui, fer aquest camí permet gaudir d’un entorn natural fantàstic i amb un valor històric que incentiva la reflexió. Vivim un temps que els comportaments egoistes i insolidaris estan en auge i el compromís social és escàs. Pensar en Lisa Fittko, el seu home i totes les persones que en condicions extremes van jugar-se la vida per ajudar a Walter Benjamin i tots els refugiats, és (o hauria de ser) un impuls al compromís individual i col·lectiu per garantir unes condicions de vida dignes per a tothom.
El camí té uns 15 quilòmetres de distància i uns 700 metres de desnivell positiu. Es pot arribar a Banyuls amb tren i emprendre el camí que el 25 de setembre de 1940 Lisa Fittko, Walter Benjamin, Henny Gurland i el seu fill Joseph, varen traçar per tal d’escapar-se de la persecució nazi.
La nit del 25 al 26 de setembre Walter Benjamin va morir a Portbou, i encara avui hi ha diferents teories sobre si Benjamin es va treure la vida pel temor que el règim franquista l’entregués al govern francès controlat pels nazis, o bé el seu cor, ja delicat abans d’iniciar la travessa, decidís aturar-se.
El camí està marcat i no és difícil però el desnivell és considerable. Des de la platja de Banyuls s’ha d’agafar el carrer que surt al costat de l’Ajuntament en direcció el coll de Banyuls, una vegada s’ha superat la via del tren que passa per sobre, hi ha la primera senyal «Chemin Walter Benjamin» a mà esquerra que s’endinsa a un veïnat de Banyuls. Un cop travessat s’inicia el camí entre vinyes.
Pere Bosch
Aparcant a les antenes, vam estar-hi 7 hores (de cotxe a cotxe). En diferents punts de la cresta ens va semblar que es podia abandonar per les canals que vas deixant a la dreta.
