Etiqueta: “Sant Joan de Mussols”

13 de setembre de 2024

Avui hem tornat a Sant Joan de Mussols, després d’un període de temps força llarg, l’últim dia de treball va ser el desembre de l’any passat, hi hem anat amb l’intenció d’acabar la consolidació que es va iniciar l’abril de 2023.

Com ja és habitual l’encarregat de fer la convocatòria és en David, en aquesta ocasió quedem: en  Siso, en David, en Cesc, en Paco, en Pitruk i jo, la Roser . En Josep Rigau no ha pogut venir, aquesta vegada. 

Sortim a les 8 del matí de Figueres, repassem el material que hem de pujar i ens adonem que ens cal un disc elèctric per poder serrar els perfils de ferro, que són massa llargs, i demanem a en Pitruk, que en té un, que ens el pugi, vindrà més tard; de totes maneres agafem serres manuals, per anar fent.

Arribem a dalt de l’ermita cap a les 10 h del matí, esmorzem i ens posem mans a l’obra.

Per començar el que cal fer,  primer de tot, és col·locar els perfils que falten a sobre dels que ja vàrem col·locar l’últim dia de treball, però, com ja havíem previst, s’han de tallar. Mentre en Siso es prepara per penjar-se a la paret per poder posar els perfils i els tensors que falten, en Paco i en David serren els perfils de ferro… (encara no ha arribat en Pitruk amb el disc de bateries).

Un cop tallats el dos perfils, procedim a la seva col·locació i posteriorment afegim el tensor que faltava.

Per col·locar el perfil a l’aresta nord-oest és imprescindible que algú es pengi a la pared oest, allà no hi ha manera d’accedir-hi, la bastida està col·locada  per accedir a l’aresta sud-oest.

Hem col·locat doncs els perfils que faltaven a la façana i el tensor un metre per sobre del que ja s’havia instal·lat el darrer dia de treball. Ara només queda tensar-ho bé i feina acabada…

Marxem cap a la una del migdia cap a Albanyà i ens  trobem amb en Pitruk, amb el disc de tallar, que tot just puja pel camí que fem a peu, nosaltres ja de baixada i ell de pujada. Havia hagut d’endollar les bateries!! (una falta de previsió evident per part de tots!)

Però,  això no ha estat, tampoc, un impediment per fer la feina que ens havíem proposat. En aquestes mogudes són del tot necessàries diverses qualitats: com la tenacitat, buscar solucions imaginatives, ser mesell,  vaja, en les persones que es comprometen en aquestes causes perdudes”  perquè si no fos així segurament no arribarien a bon port.

Amb aquesta jornada de treball donem per acabats els treballs que presentaven alguna dificultat afegida per manca d’alguna infraestrructura per portar-los a terme. 

Només queda pendent: desmuntar la bastida (es trossejaran els pals i es deixaran al medi que tindrà cura de la seva descomposició), i baixar escales, bidons, etc… Quedaran les restes de sorra, portland i aigua, per si cal fer alguna reparació secundària.

12 d’octubre de 2024

Avui hem pujat decidits a desmuntar la bastida, que ha facilitat poder dur a terme els treballs d’entrelligar l’ermita de Sant Joan de Mussols, que tenen per objecte d’allargar la vida de l’edificació.

En aquesta ocasió hem demanat ajuda a la generació més jove del CEE perquè ens doni un cop de mà i han pujat a més a més dels incondicionals, en Joan Font i en Lluís Benejam. Aprofitant que s’està realitzant una filmació per reflectir els 60 anys de vida del Centre Excursionista Empordanès, hem comptat amb en Marçal que és el director, realitzador i executor del reportatge, en el qual hi haurà com a fil conductor una nena La Natina, que també ens acompanya a dalt de Mussols, juntament amb la seva mare Natina I la seva germana Lucy.

Tothom qui és a Mussols col·labora amb el que pot i aquesta vegada: s’ha desmuntat la bastida, i s’ha traginat amb cabassos i bosses la sorra que estava al bellmig del pas, s’ha portat a dins l’ermita i per poder-la aprofitar per feines posteriors.

Com que tenim sorra, portland i aigua de sobres aprofitem per reconstruir la petita escala d’entrada a l’ermita, on hi falta tot un esglaó. (Una cosa que hauria d’haver estat prioritària, però l’ànsia d’anar per feina i fer el més complicat primer, ha fet que deixéssim, per l’últim dia, una cosa que hauríem d’haver fet el primer dia).

A quarts d’una ja ho tenim tot fet i recollim les escales i alguna eina que ja no ens caldrà, donem per acabada l’obra de consolidació de Sant Joan de Mussols i baixem cap a Albanyà.

A dins de l’ermita hi ha força material que ha sobrat: portland, sorra i aigua…  qui tingui ganes de fer-hi més feina, serà benvingut.

Hi han col·laborat d’alguna manera en les obres de Sant Joan de Mussols, a més a més de les persones ja esmentades al llarg d’aquest bloc: Jordi Meli, Jaume Delclós, Núria Surribes, “Cuti”, Josep M. Caixàs, Lluís Genover, Sofia, Lina, Joan Fàbregues, Rosa de Genover.

A Sant Joan de Mussols ja hi ha tot el material necessari per a dur a terme els treballs de consolidació de l’edifici principal que conforma l’església. En David Garriga és l’encarregat de convocar el personal per dur a terme l’obra.

29 d’abril de 2023

És la primera jornada de treball a Sant Joan de Mussols,  el primer que cal fer és muntar la bastida per poder accedir a la coberta i a les façanes per executar les actuacions que s’ha decidit de fer per frenar el  deteriorament que pateix Sant Joan de Mussols.  En Paco serà qui portarà la iniciativa de  l’obra, però es fa imprescindible comptar amb l’agilitat d’en Siso, que quan convé es penja amb una corda i un arnés on calgui; també s’hi apunta a la empresa en Ferrussola, que aporta la seva experiència en el món de la fusta i en aquesta jornada tampoc no hi falten ni en Rigau, ni en David . ni en Cesc.

La bastida consisteix en una estructura formada per troncs de castanyer relligats amb taulons, formant dues plataformes de treball i fixats entre ells amb visos; l’altura de la bastida arriba fins a a coronar el teulat de l’ermita. L’estructura de fusta  es troba anclada a la façana amb piquetes, que asseguren la seva estabilitat.

El temps hi acompanya i amb un matí s’aconsegueix fer la totalitat del muntatge i es baixa cap a Albanyà a dinar, amb la satisfacció d’haver fet una bona feina.

22 de maig de 2023

Segona jornada de treball, avui la convocatòria no ha tingut massa quòrum, nomes s’hi ha apuntat en David, en Paco i en Teis. La meteorologia no convida a passar massa estona a dalt de Mussols, fa un dia rúfol i gris amb força vent… Aixi que un cop instal.lada la politja, amb força dificultat tot sigui dit, era la tasca que s’havia previst per avui, es decideix donar per acabada la jornada i esperar  la propera convocatòria.  Ara sí que podrem anar per feina,  ja tenim la infraestructura ben muntada per començar a treballar en la consolidació de Sant Joan de Mussols.

4 d’agost de 2023

Aquesta vegada sí que hi ha una bona colla d’ajudants, en Josep ha convidats uns companys dels caputxins de Sarrià, que ja havien col.laborat en un camp de treball a Sant Bertomeu de Pincaró fa més de 40 anys… I aquesta vegada l’Eugènia i en Jordi tampoc no han volgut faltar a Sant Joan de Mussols, també ha vingut una representació de la nova generació  del Centre Excursionista Empordanès,  que han fet baixar la mitjana de edat…

En total hi havia nou persones pencant de valent. Durant aquest dia: s’han traginat cabassos de sorra i  galledes d’aigua fins a l’ermita;  s’ha fet la pasta de portland, per collar les pedres necessàries per refer una part de  la contonada dreta de la façana nord-oest, que s’havia esllavissat; també s’han analitzat els problemes que pateix la coberta,  on es constata que hi ha uralites trencades que s’hauran de substituir per planxes. Aquestes planxes  s’han de pujar a peu, carregades a l’esquena,  pel camí que fem per pujar  fins a Sant Joan de Mussols, hi estem de 20 a 25 minuts. 

(continuarà…)

A l’entrada de 2023 membres del Grup d’Art i Treball de la Jonquera i del Centre Excursionista Empordanes decideixen portar a cap els treballs per aturar el deteriorament de l’ermita de Sant Joan de Mussols, aquests treballs consistiran: a  refer la cantonada dreta de la façana nord-oest, que s’ha esllavissat parcialment; reparar la coberta, s’han trencat tres de les uralites que s’hi varen col.locar en les anteriors  actuacions, i  substituir-les per planxes; rejuntar pedres de la façana nord-oest,  i col.locar en aquesta part de la  façana uns cables que faran de  tensors i serviran per a aturar l’esberlat de la façana.

Per dur a cap tot això cal preparar tot el material que s’ha de menester, fer un bon inventari, és imprescindible no deixar-se res, sobretot material pesant…  Per això en Paco López i en Josep Rigau junten tot el que cal pujar a Sant Joan de Mussols per fer els treballs previstos. Un camió de Ciments Miquel ho portarà fins al Pla de la Teularia i ho deixarà allà, a l’intemperie, però ben protegit del temps,  a punt perquè l’helicòpter faci els viatges a peu d’0bra.

El 17 de març de 2023

És el dia previst per fer els viatges amb helicòpter, res es pot improvisar: cal mirar les previsions meteorològiques, el vent pot dificultar i, fins hi tot impedir, l’enlairament.

Tot primer cal empaquetar tot el material en feixos no massa voluminosos i ben trabats, no sigui que perdem les eines… tot ja està a punt. Després d’empaquetar tot el que cal pujar cap a l’ermita. Ens dividim, un quants es queden a baix per enganxar el que s’ha de pujar amunt i un altre grup  irà cap a Mussols a controlar la descàrrega. Allà cap al nord ja albirem l’helicòpter és una sensació estranya, de satisfacció, d’incredulitat… tot surt com era previst l’helicòpter s’enlaira i fa cinc viatges de material a Mussols: sorra, un dipòsit d’aigua, un palet de portland, taulons, cables, perfils, tensors etc. és impressionat amb un tres i no res ha deixat el material, on ha pogut, això sí. Pensàvem que  ho deixaria tot allà on nosaltres volíem, però res va ser com ens pensàvem, una mica il.lusòriament. El pilot tenia treballs a estabilitzar l’aparell i la descàrrega era ràpida i allà on ho tenia més fàcil, el professional era ell.  Un cop feta la descàrrega es va haver d’entrar  tot el material, que es pogués deteriorar per les inclemencies del temps, a dins de l’ermita.

A l’últim viatge li vam carregar una pica, que hi havia a Mussols, perquè la deixés al lloc on s’havia enlairat fins a  cinc vegades, o sigui que en aquest viatge l’helicòpter va anar carregat pujant i baixant, es va aprofitar eficientment aquest mitjà de transport.

Aquesta pica es va deixar al Pla de la Teularia per poder-la baixar, posteriorment, a Albanyà. En Cufi va aprofitar un viatge dels que feia a Pincaró, on duia a terme les obres de la coberta, per baixar-la.

Ja tenim tot el necessari per fer la feina, ara cal anar-hi pujant.

(les fotografies són d’en Jordi Meli)

(continuarà…)