Nota Prèvia:
Un dels objectius del grup de bombers que vam crear aquesta travessa, fa més de 10 anys, era mantenir transitables alguns dels camins tradicionals de la zona. Massa vegades hi havíem anat a apagar foc, els anys vuitantes i norantes, com per no veure com s’estaven perdent; per això vam penjar aquest arxiu al web del Centre i ara tenim l’oportunitat de tornar-hi.
Les informacions que aporta el text, són de l’any 2010. Des de llavors, l’administració del parc natural ha senyalitzat alguns itineraris que segueixen part de la nostra travessa I ha obert un accés que permet entrar i sortir de Cala Fornells sense haver de grimpar.
A més, la divulgació que se n’ha fet, sobre tot per les excursions del Centre, han millorat l’estat d’alguns senders. Per contra, hi ha trams molt perduts. Si us animeu a fer la travessa integral, informeu-vos abans de l’estat dels camins i de les barraques.
En qualsevol cas, amb la informació que teniu a les mans, podeu bastir itineraris circulars, de diferents mides i que us faran arribar a racons espectaculars. Malgrat que hi ha força informació, vam haver de deixar a banda, llocs que valen molt la pena. Us animem a cercar-los.
UNA TRAVESSA DEL CAP DE CREUS .
INTRODUCCIÓ.
Hem sentit parlar sovint de les seves cales excepcionals, de les seves roques de formes espectaculars o dels seus endemismes botànics. El Cap és un indret famós i molt visitat, que no deixa de ser, alhora, poc conegut. Els seus relleus torturats el converteixen en un país de racons i raconets en general poc trepitjats.
Quan ens vam plantejar el projecte de bastir una travessa entre Port Lligat (Cadaqués) i Cala Tamariua (El Port de la Selva) o vam fer amb un doble objectiu: en primer lloc, i pel nostre propi plaer, per conèixer millor aquesta zona i, en segon lloc, per contribuir a fer coneguts tot una sèrie de camins que, en molts casos, són a un pas de desaparèixer.
Ho vam fer també fortament estimulats per una constatació: els senders de gran recorregut (GR-11 i GR-92) havien aconseguit travessar el cap sense passar per cap cala i sense deixar gairebé mai les pistes forestals !!! Això ens va impulsar a bastir una travessa que, sense deixar de ser factible i variada, visités tantes cales com fos possible.
ÈPOCA:
La travessa es pot fer tot l’any, però nosaltres recomanem fer-la a la primavera o a la tardor, en anys normals. A l’estiu, la calor és molt intensa i podeu tenir problemes per trobar aigua, deixant de banda que el risc d’incendi és elevat i us podeu trobar amb restriccions d’accés al Parc Natural per part de les administracions implicades. Evidentment es podria fer de nits, però la dificultat del terreny, en alguns punts, ho fa poc recomanable.
També heu d’evitar, a totes, fer-ho amb tramuntana forta; perquè, si bé aquest vent us garanteix una visibilitat excel·lent, heu de pensar que el Cap és una de les zones de l’Empordà on hi bufa amb més violència i pot arribar a ser extremadament molesta i freda. Per altra banda, amb tramuntana, el risc d’incendi és molt important.
AIGUA.
Si us plantegeu fer la travessa en dos dies consecutius, aquest és un factor determinant. En època de pluges (tardor i primavera, en anys normals), podeu trobar aigua a molts recs. Hi ha una petita deu a Cala Serena i pous a Cala Tavallera i Cala Galladera. Les pastilles potabilitzadores són importants perquè els pous poden ser bruts i perquè al Cap de Creus hi pastura, en llibertat, bestiar de molta mena.
ALLOTJAMENTS.
Càmpings i tota mena de possibilitats al Port i a Cadaqués. Restaurant i estudis de lloguer al Cap de Creus (Restaurant Cap de Creus). Tres barraques, en principi obertes, però amb preferència d’us pels pescadors de la zona, a Cala Prona, Cala Tavallera i Cala Galladera. La resta de barraques són tancades. Com que som a un parc natural, les possibilitats d’acampada tenen restriccions. Si us decidiu a fer bivac, penseu que sovint hi ha aigua embassada a les reracales i això implica mosquits quan toca.
CARTOGRAFIA.
En el moment de fer la travessa, només disposàvem del mapa topogràfic a escala 1:25.000 “Parc Natural del Cap de Creus” de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. Com podreu comprovar, molts dels camins tradicionals que utilitzarem, no hi surten. Un fet molt habitual a casa nostra, on la cartografia no està adaptada a les necessitats dels excursionistes. També existeix cartografia de la zona a escala 1:5.000 que dona una mica més d’informació, en àrees concretes, però que és més difícil de trobar i poc pràctica per portar sobre el terreny. L’editorial Alpina té un mapa del Cap de Creus a escala 1:25.000 que, en aquests moments, és de lluny la millor opció. En la seva edició 2007-2008, ja recollia una part important dels camins utilitzats, perquè la nostra travessa ja havia estat “penjada” al web del Centre Excursionista Empordanès. Amb el mapa de l’Alpina i la nostra descripció a ma, pensem que us en sortireu.
NIVELL EXIGIT ALS/LES MARXAIRES.
La travessa que hem dissenyat, no és apta per a tots els públics. És ben cert que no hi ha grans des nivells. La pujada més llarga que hi podeu trobar amb prou feines depassa els cent metres de desnivell. Ara bé, cal tenir en compte que, per les característiques del relleu, la travessa es converteix en un seguit de pujades i baixades i, a més, cal caminar per un terreny sovint molt irregular i rocallós, que castiga els turmells i els genolls. La travessa és llarga i inclou alguns passos –pocs- delicats i algunes petites grimpades.
ADVERTÈNCIES SOBRE L’ITINERARI.
1.- Els temps de marxa que es donen són molt relatius. Correspondrien als d’un petit grup de caminants, mitjanament entrenats i poc carregats. Si esteu fent una travessa completa, portareu pla més pes.
2.- Es donen temps parcials i totals. Els totals van entre parèntesi.
3.- Quan es parla de recs i rieres, la referència a riba dreta o riba esquerra s’estableix en la direcció d’avenç de l’aigua i no des del punt de vista del caminant. Això vol dir que, per exemple, podem remuntar la vall d’una riera per la riba esquerra, que correspondrà a la nostra dreta en el sentit de la marxa.
4.- La descripció de l’itinerari es presenta dividida purament per facilitar-ne l’exposició i/o la localització d’una determinada informació.
5.- S’inclouen en la descripció tot un seguit d’informacions complementàries que poden ser útils per aquelles persones que desitgin fragmentar l’itinerari. En aquest sentit, com es pot comprovar perfectament mirant un mapa de la zona, convé tenir molt present que les característiques dels traçats dels GR-11 i 92, fan que els tinguem sempre en paral·lel a la nostra ruta i més cap a l’interior; cosa que facilita de molt la possibilitat d’organitzar excursions circulars a mida de les vostres possibilitats i desitjos.
6.- Una part de la travessa és factible amb BTT, però hi ha indrets, com per exemple la travessa de Cala Galladera, on arrossegar una bici pot ser molt complicat. Hi ha també tot un seguit de petites grimpades que cal fer inevitablement per sortir de varies cales; és a dir, que millor que us ho estudieu bé abans de provar-ho.
7.- No hi trobareu aquí la part que correspon al camí de ronda que enllaça Port Lligat amb el Far del Cap de Creus. Aquesta part ja ha estat publicada al llibre L’Albera/Les Albères. Guia excursionista transfronterera (editada per Albera Viva) d’en Sebastià Delclós “Pitruc” i companyia. Aquesta informació també la trobareu “penjada” en aquest mateix web.
8.- Després de la publicació d’aquesta travessa al web, algú va balisar tota la travessa amb pintura groga. Actualment, però, moltes d’aquestes balises han desaparegut. Hi ha qui ha pintat a sobre i hi ha, fins i tot, qui s’ha entretingut a repicar les pedres; tot i que les marques eren més aviat discretes. També han desaparegut, en part, les fites de pedres i heu de tenir en compte que la nostra ruta creua, sovint, d’altres itineraris. Portar la descripció i el mapa a sobre, és doncs important.
9.- La travessa l’hem fet entre l’hivern i la primavera del 2006 i l’hem modificada a finals del 2010, una vegada acabades les obres de l’enderroc del Club Mediterranée.
INFORMACIONS COMPLEMENTÀRIES.
El que teniu a les mans, no és més que la descripció d’una travessa. No hi consta cap informació sobre la història del Cap de Creus ni sobre el seu relleu, la Geologia, la Botànica o la fauna que l’habita. Aquests aspectes són molt interessants però depassen de llarg les modestes pretensions d’aquest treball.
Us recomanem una visita a les biblioteques de la zona, sobretot a la comarcal de Figueres, on podreu trobar un bon nombre de treballs publicats. Entre ells, els de l’Arnald Plujà. El seu llibre, 60 itineraris pel Cap de Creus, ens ha estat molt útil a l’hora de dissenyar aquesta travessa.
NO HI HA COPYRIGHT, PERÒ DEMANEM DECÈNCIA.
Els autors de la travessa, no hem actuat motivats per cap dels valors de la nostra civilització occidental. No ens han mogut ni la cobdícia ni l’afany de ser reconeguts i admirats. Per aquesta raó, els nostres noms no surten enlloc i no ens fa res que s’utilitzi la nostra feina, si això serveix per mantenir nets els corriols del Cap de Creus. Si algú vol fer servir el nostre treball per guanyar-se uns calerons publicant una guia del Cap, que tingui, com a mínim, la decència de dir que ho ha tret del web del Centre Excursionista Empordanès. Aquest mínim de seriositat i honestedat intel·lectual, és encara més exigible quan es publica un text en una revista de la F.E.E.C.. La primera (però no la darrera) en publicar un plagi d’una part del nostre itinerari. Ja ho diem a l’Empordà: de porc i de senyor, se n’ha de venir de mena.
PER ACABAR.
La Travessa no està acabada. Els canvis són factibles, en funció de la recuperació d’altres camins o de la incorporació d’altres indrets interessants. No dubteu a fer-nos arribar les vostres aportacions.
També us agrairem molt que, si detecteu qualsevol errada, ens ho feu saber.
DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI.
1ª.- Del Far a Cala Portaló.
Sortim des del Far, caminarem més d’un quilòmetre, per la carretera que va a Cadaqués (13’), fins a l’alçada del rec que desemboca a la Cala Culip (pal indicador de la cala). El sender, que comença a la riba dreta, travessarà varies vegades el rec i, en 7’, ens portarà a la Cala per la banda on hi ha la barraca (20’).
Darrera d’aquesta, buscarem un sender que s’enfila pel marge que tanca la Cala i que en 3’ ens portarà a l’antic embarcador del Club Méditerranée (23’). Hi resta una barraca i part dels molls.
D’allà surt una pista asfaltada que menava a la resta d’instal·lacions del club, ara enderrocades, situades al Pla de Tudela. La pista voreja Cala Culleró i la Cala Francaló envoltada per singulars formacions rocoses amb afloraments de diferents roques.
En cosa d’un quart (38’), haurem arribat al Plà i l’haurem travessat. La pista comença a pujar i, al revolt, la deixarem per buscar, a la dreta, les escales i el camí empedrat que baixen cap a la Cala Agudes (40’).
Pujarem per la riba dreta de la riera que mort a la cala, tot seguint un corriol, amb fites de pedra, que, després de passar pel costat d’un primer embassament (45’), s’allunya de la riera per pujar (48’), a l’esquerra, en direcció a un talús, resultat de les obres d’enderrocament del club. Utilitzarem aquest talús per continuar pujant i, quan aquest s’acaba (50’)i, continuarem per la riba esquerra d’un aiguavessant que desemboca al rec principal. Aquí hem de mirar de no perdre les fites perquè el corriol va ziga-zagues pels aiguavessants per tornar a acostar-se a la riera just a l’alçada del segon embassament (54’).
Per travessar el rec, cal utilitzar el mur del pantà. A l’altre costat, s’enfila un mal corriol que, en cosa de 6’ (1 hora) ens ha de portar a un camí de carros. Veurem a l’esquerra, a pocs metres, la carretera del Far, però nosaltres girem a la dreta. Baixem fins que el camí s’acaba (2’). Allà neixen dos corriols. Agafem el de l’esquerra que, després de pujar per diversos aiguavessants, ens durà, en 6’, a la pista de Cala Portaló (1,08’).
Des d’aquí podem anar:
Si girem a l’esquerra anirem, en 3’, a la carretera del Far. Podem tornar al Far seguint-la o ens podem complicar la vida per tornar-hi pel camí antic del Cap de Creus.
Si girem a la dreta, cap a Cadaqués, trobarem a l’esquerra, als 3’ (6’) el traçat nou del GR-11 que va paral·lel a la carretera, a la que acabarà tornant (8’).
Deixarem el GR i anirem, per la carretera, fins a la bassa que hi ha davant del camí del Mas Rabassers (15’). Som a uns 3 quilòmetres del Far.
Hem de buscar, a l’esquerra de la bassa, un corriol que s’enfila pel turó.
Arribarem a la carena (18’) i canviarem de vessant. Al cap de pocs metres, anirem a parar a un altre corriol que s’enfila seguint per la vall d’un rec. El seguirem fins a un collet on hi ha el que resta de les parets d’una barraca de peces de formigó (23’).
Al collet girem a la dreta per un corriol que segueix la carena. Veiem el Mar i la zona per sobre de Port Lligat. Als pocs metres (24’), hem d’agafar, a l’esquerra, un corriolet molt desdibuixat que baixa cap a les Cases de Cala Guillola. El corriol es fa més marcat i després de deixar un trencant a l’esquerra (26’) i travessar una paret de pedra seca (29’), entrarem en un olivar abandonat.
Aquí s’acaba el corriol que seguíem. Tenim dues opcions. La primera, és baixar a l’olivar treballat que tenim a sota i accedir a la pista pel costa de la barraca-xalet de l’olivar, però això vol dir travessar una propietat treballada. La segona opció és més recomanable. Un minut després d’haver travessat la paret de pedra seca, hem flanquejar a l’esquerra, buscant el terreny més net, per acabar passant entre dues torres d’una línia elèctrica. El corriol, força desdibuixat, acabarà en un mal camí de carros que ens menarà a la pista de La Guillola. Fem el que fem, no ens portarà més de 4’.
Un cop a la pista (33’), girem a l’esquerra, en direcció a la cala i, als pocs metres (34’), trobarem, en un revolt, els pals indicadors de l’antic camí del Far.
Som a poc més d’una hora del Far. Un camí entre parets de pedra que val la pena. Passarem per sobre d’un seguit de petites cales (Cala Torta, Cala Seca, Cala Bona, Platja de Ses Illes, Cala Freda) fins arribar a Cala Jugadora. Allà podem anar de dret a la carretera del Far o bé anar a Cala Sa Fredosa i des d’allà, pujar directament fins l’edifici del Far per un camí empedrat.
Tornant a l’Itinerari, girarem a la dreta, per seguir la malmenada pista de Cala Portaló que baixa cap al mar. Arribats a un rec, haurem d’utilitzar un corriol obert a ma esquerra, per travessar-lo i recuperar de nou la pista, tallada aquí per una esllavissada. Cap al final de la pista i abans d’arribar al rec de Ses Culasses, haurem de buscar, en una petita tartera, el corriol que baixa al “fiord” del Portaló (1,28’). En èpoques de pluja, aquest rec baixa violentament cap a la Cala formant un petit congost i una successió de petits salts.
Total primera part : 1,28’’.
2ª.- Del Portaló a Cala Galladera.
Per trobar el camí que mena del Portaló a Cala Galladera, haurem de travessar el sorral i buscar-lo a la banda dreta de la reracala. És un pujant mig perdut que zigzagueja per salvar l’espadat de roca. Hi ha varies maneres de superar-lo. Trieu en funció de la vostra basarda. Un cop a dalt, ens hem d’acostar al mar per trobar un corriol més fressat i amb fites de pedres. Aquest corriol enlairat segueix la costa cap a Cala Galladera, el seu traçat tendeix a faldejar per a eludir els diferents recs per la seva capçalera i va deixant, a la dreta, tot de corriols que baixen cap als diferents entrants que fa aquesta.
Arribarem a dalt del primer dels entrants de la cala – Es racó des Bac- en cosa de quinze minuts. Hi baixarem tot seguint un corriol obert en un reguerol cobert d’herba. El corriol baixa pel marge dret del rec fins a un lloc planer, ja molt a prop del mar, on el travessa (23’). Si caminem uns metres cap a la dreta podem veure un altre entrant de la costa en una zona amb un autèntic aiguabarreig de roques. Cap a l’esquerra, en canvi, a l’altra banda de la cala, veurem els quatre pins on hi ha la barraca de la Galladera, que és el nostre objectiu.
Arribar-hi no és pas fàcil. Primer ens cal travessar una zona rocallosa i ho farem arran d’on comença la pineda. Al cap d’uns dotze minuts (35’), arribem a un rec. Continuarem per un terreny rocallós, seguint els relleixos prop de l’aigua.
El següent rec és a 4 minuts (39’). Aquest porta aigua sovint i arriba al mar formant un petit engorjat on hi ha un salt. El travessarem amb compte perquè les roques són molt relliscoses en temps humit.
Per sortir-ne, ens hem d’enfilar, en direcció a uns pins i buscar una lleixa de roca que flanqueja la riba esquerra del rec, fins assolir el cim de l’espadat. Immediatament, deixarem el corriol per girar a la dreta, enfilant-nos a la placa de roca i tornarem cap al mar seguint les fites de pedra. En deu minuts (49’) haurem arribat al darrer rec que encara ens separa de la barraca.
Per sortir del rec, podem grimpar per un punt accessible en la paret, a prop de l’aigua. Després de fer una ziga-zaga, trobarem, en el moment de sortir del roquissar, unes fites de pedra que ens assenyalen un corriol, a ma dreta, que enllaça amb el que baixa, des de la carena, cap a la barraca. Trigarem quatre minuts en arribar a l’enllaç i dos més si pugem a la carena (55’). També podem, seguint un corriol a la riba esquerra, anar a la barraca que veurem, a pocs metres, en mig dels pins. Des de la barraca, un corriol ben marcat ens permet recuperar l’Itinerari.
La barraca de Cala Galladera és oberta i disposa de taula i de llar de foc amb bancs adossats. A fora, sota els pins, hi ha una taula amb bancs.
Total segona part: 55’. Temps acumulat : 2, 14’
3ª.- De Cala Galladera a Cala Serena pel camí de Cala Prona.
Des d’aquí podem anar:
Des de dalt de la carena, podem veure que tot el paisatge entre Cala Galladera i la Punta dels Tres Frares és excepcional. En general, tota la costa entre la Galladera i Cala Prona, val molt la pena i hi ha uns quants corriols que es poden seguir. Ho hem descartat perquè, per poder accedir a Cala Prona, sense mullar-se ni embardissar-se, cal acabar recuperant el camí on som ara tot fent una volta considerable. En qualsevol cas, si us aventureu per aquesta zona, vigileu amb les cabres asilvestrades que sovint la trepitgen, perquè hi ha alguns bocs de dimensions considerables que poden mostrar-se agressius.
Agafarem doncs el camí que va cap a l’interior del Cap i que està balisat amb unes marques d’un vermell escandalós. També n’hi ha de blaues i de grogues.
Al cap de 10’ , arribarem a un punt on s’aprecia clarament la divisòria d’aigües. Deixem enrere el rec que baixa a la Galladera. Ara les aigües aniran unes cap a la zona de Cala Sardina i les altres cap a Cala Prona. Ens enfilarem deixant a la dreta el corriol que va cap al Prat de Guarda Morisca. Tot fent ziga-zagues, arribarem a una roca blanca (25’). Des de dalt es veu el Golfet.
Sis minuts més tard, al mig d’una zona de brucs alts, trobarem, a la dreta la bifurcació on comença el camí de Cala Prona (31’). Convé fer-hi atenció per no passar de llarg. Aquí deixem les escandaloses balises vermelles per emprendre un camí que ben aviat s’endinsa en un barrancot per on baixa el rec de Cala S’Arena o Serena.
Des d’aquí podem anar:
A la carretera del Far, a l’alçada del trencant del Mas Rabassers de Baix. Ens cal seguir les marques vermelles fins que el corriol mori en una pista secundària (7’). Caminarem uns tres minuts per aquesta fins a trobar la principal, que és la que va de la zona del Mas de la Birba als Rabassers (10’). Per ella passa el GR-11. Si la seguim cap a l’esquerra, ens portarà, en cosa de 25 minuts, als Mas Rabassers de Baix, després d’haver passat per les runes de Rabassers de Dalt (35’). El mas és a tres minuts de la carretera del Far, si hi anem per la seva pista d’accés (38’). Si, en canvi, decidim seguir el GR-11, trigarem una mica més i assolirem la carretera per un punt més proper al Far. Serem a sis o set minuts de la pista del Portaló, a tres quilòmetres del Far i a una distància similar del trencant nou d’accés a Port Lligat.
Al cap de quinze minuts, trobarem la capçalera d’un petit afluent que baixa de dret a Cala Serena, altrament dita S’Arena i també Cala Portitxó(46’), per on passa el nostre itinerari. (En aquest punt deixarem el camí que seguíem i que va fins a Cala Prona). Per la riba dreta un corriol molt esborrat ens portarà a la Serena en cinc minuts (51’). Al començament d’aquest corriol hi ha un bot de color taronja i, poc abans d’arribar a la cala, a ma dreta hi ha sovint un petit bassal alimentat per aigua que brolla de la roca.
Des d’aquí podem anar:
A Cala Prona. Una marrada d’uns 9’ fins allà, val molt la pena. A més, hi ha una barraca oberta, amb taula i xemeneia, i un pou d’aigua, un xic salabrosa, ran de mar.
Total tercera part: 51’. Temps acumulat: 3,05’
4ª.- De Cala Serena al Fangar de S’Arenassa.
Per anar a cala S’Arenassa, ens cal enfilar-nos per la part oposada a la que hem baixat a la Serena. Allà cercarem un corriol molt esborradís que s’enfila per un llom en direcció a un collet. Es tracte, en definitiva, d’anar cap a la cala sense enfonsar-se al rec que separa ambdues. En sis minuts assolirem el collet; a la nostra dreta s’obre l’esvoranc de la cala, però ens caldria baixar i acostar-nos-hi per poder veure-la, ni que fos parcialment.
Com podem veure des de la nostra posició, la zona de Cala S’Arenassa és una filigrana geològica. L’accés a la cala, però no és pas fàcil. La cala és una mena de petit fiord rocallós i, malgrat el seu nom, d’arena més aviat gens. Accedir a l’altra costat, sense mullar-se, no és pas senzill.
Davant nostre veiem un altre collet. El corriol ens hi acosta, però no hi hem d’arribar. Als pocs metres (8’), haurem de girar a l’esquerra per pujar muntanya amunt per un corriol obert en un aiguavessant que hi ha entre aquest dos collets. La bifurcació està senyalitzada amb fites de pedra i un crani de cabrit.
Es tracte d’anar muntanya amunt, en paral·lel al barranc excavat per la riera de S’Arenassa.
Al cap de set minuts, un corriol més fressat se’ns ajunta per l’esquerra (15’).
Trigarem encara deu minuts més (25’) en arribar al Puig de Castellets. La continuació del sender l’hem de buscar entre aquest i el seu veí, el Puig de la Ruda. Som a una zona de forts contrastos geològics. Després de baixar per un còrrec entre els dos pics, pujarem per un aiguavessant, mig camí mig rec, molt herbat i amb basses de senglar. Trobarem un corriol mig esborrat que deixarem a l’esquerra per continuar la suau ascensió (28’).
Des d’aquest punt, sempre seguint les fites de pedres, deixarem de veure el congost de S‘Arenassa per fer un recorregut sinuós, que puja i baixa per petits turons, sempre en paral·lel al barranc.
Haurà passat gairebé un quart, quan arribarem a un camí més fressat i anirem cap a l’esquerra (42’). Als pocs passos, el nostre camí gira clarament a la dreta per pujar cap a uns pins.
Ara anem per una carena (44’). Deixarem un corriol a l’esquerra (46’) i al cap d’un minut assolirem la pista que, des dels masos Rabassers va cap al Mas de la Birba. És el traçat que segueix el GR-11 (47’).
Des d’aquí podem anar:
Novament tenim la possibilitat de tornar cap a la carretera del Far en mitja horeta
Per continuar la nostra ruta, ens cal girar a la dreta. La pista comença a baixar de la carena cap al rec de S’Arenassa. Els senyals del GR-11 ens acompanyen. Als pocs metres, trobarem un portal que impedeix la circulació de vehicles per aquesta pista. En quatre minuts, arribarem al fons del clot (51’). La pista fa un angle recte, al voltant d’un pi solitari, per encetar un recorregut paral·lel a la riera. En aquest punt, just davant del pi i a l’altra banda de la pista, comença un sender. Som a la part baixa del Fangar de S’Arenassa, en els anomenats Prats del Romagós.
El Fangar o Fangal de s’Arenassa és una petita vall, enlairada i tancada per turons rocallosos que la protegeixen de la tramuntana i permeten l’embassament de les aigües. La riera, abans i després, de la nostra posició actual, forma petits aiguamolls i prats inundables on viuen tortugues de rierol i altres espècies pròpies de les zones humides. Aigües avall s’encaixona i baixa formant petits salts fins a la cala del mateix nom.
Total quarta part: 51’. Temps acumulat: 3,56’
5ª.- Del Fangal de S’Arenassa a Cala Tavallera.
Agafem el sender que s’endinsa als prats inundats i que permet acostar-se a les basses. Nosaltres ens decantarem cap al límit esquerra del prat.
Haurem de caminar només tres minuts pels prats; fins a trobar una entrada que ens permeti travessar la muralla de brucs que els envolten. El lloc és fàcil de reconèixer perquè és a tocar les restes d’una altra barraca de pedres.
El corriol que seguim, està abalisat amb fites. Al cap d’un minut escàs, arribem a un aflorament de roca, que hem de travessar. En baixar per l’altre costat, veurem la continuació del camí enmig de la bruguera. Sortim dels brucs i repetim l’operació després d’una nova placa de roca (5’). El corriol comença a enlairar-se, faldejant el turó i en paral·lel a les basses del Fangar que s’endevinen en mig dels canyissars (6’). Assolim la carena i ens endinsem al turó tot separant-nos del Fangal (9’). Deixem a la dreta un camí que va cap a una cloterada (11’). Dos minuts més tard, deixem, també a la dreta, un altre camí, aquest amb fites (13’). Pocs metres més enllà, arribem a un petit prat que travessem per assolir la pista d’accés al Mas de la Birba (14’). El mas és a sota nostra, a l’esquerra.
Podíem haver arribat al mateix punt, tot seguint el GR-11 i després el traçat antic d’aquest, però no haguéssim pogut veure aquest singular aiguamoll.
Girem a la dreta i, als pocs metres, en un revolt, deixem la principal per una de molt herbada que passa pel costat de les runes d’un corral (16’). Som a l’antic traçat del GR-11, que seguirem fins a la cala. Es poden veure els antics senyals, alguns d’ells tatxats.
La pista tendeix a convertir-se en un camí i s’enfila per un turó. Poc després de començar la baixada per l’altra vessant, veurem a la dreta un corriol (21’) que porta fins a la punta del Cap Ravener. Des del cap, que tanca la part de llevant de la Tavallera, es pot veure una bona part del Golfet.
Encara trigarem nou minuts més en arribar a la cala (30’).
Cala Tavallera és una de les més grosses de tot el Cap de Creus. Hi ha una pineda, dues barraques i un pou, a tocar la riera. L’aigua d’aquesta, s’embassa a la reracala i això fa que hi pugui haver mosquits. Ho diem perquè és un bon lloc per fer bivac. La pista que ve del Port de la Selva pel Mas Paltré, mort sobre la cala i l’estat de la seva darrera part, del mas al final concretament, fa aconsellable l’ús d’un tot terreny.
Total cinquena part: 30’. Total acumulat: 4,26’
6ª.- De Cala Tavallera a Cala Galera.
Trigarem un quart d’hora en pujar fins a l’esplanada on mort la pista, dalt de la carena (15’). Seguirem la pista, en direcció al Mas Paltrer, fins a trobar el punt on el nou traçat del GR-11 la travessa, a pocs metres dels edificis (28’).
Seguirem el Gr pel sender que s’enclota per sota el mas. Travessarem el rec del Talabre i pujarem per l’altra vessant, envoltats d’un bosc amb una presència important de roures. Som a uns dels racons humits que trobem amagats pel cap. Poc després serem a les portes de Sant Baldiri (41’).
Des de l’ermita, hem de seguir el GR encara un parell o tres de minuts, fins al punt on el camí creua una pista. Allà el deixarem per girar a la dreta (44’).
Des d’aquí podem anar:
El camí que seguíem continua en direcció a la pista que va del Mas Paltrer al Port de la Selva. Hi podem arribar, seguint el GR, en qüestió de sis o set minuts. Som a pocs passos del Mas Puignau; el tenim a la dreta i un xic enlairat. Si volem anar a El Port (2,1 kms), només ens cal seguir la pista que, en poc més de 20’, ens portarà al primer carrer de la vil·la.
La pista que seguim ara, desemboca en una altra de transversal. En arribar-hi, girem a la dreta (46’). Aquesta pista, que tendeix a fer-se més estreta, corre per la carena d’un llom que separa la vall del Rec de les Pistoles del Rec del Talabre i l’haurem de seguir fins que s’acabi (1,04’). Des del final de la pista, veiem, a sota nostre, la confluència dels dos recs. Hi baixarem per un corriol força dret. Un cop a baix (1,09’), travessarem el rec per començar a baixar cap al mar per la seva riba esquerra, però al cap de pocs metres, l’haurem de travessar. Ara per una riba, ara per altra, anirem baixant. El rec tendeix a engorjar-se i anirem trobant gorgues més o menys permanents que són l’hàbitat de nombrosos animals com la tortuga de marenys i les anguiles. En els darrers metres, l’aigua embassada ens impedeix assolir la cala sense mullar-nos (1,22’). Ens caldran quatre minuts per trepitjar la cala. Hem de buscar, per la riba esquerra, un pas per un relleix que s’alça uns quants metres per sobre la bassa. Després baixarem fins a la platja de còdols per una rampa rocallosa, on hi podem veure les restes d’uns graons de ciment (1,26’). El relleix, permet un accés directe a la cala, però no és massa aconsellable per la gent que tingui vertigen. Per eludir-lo, cal buscar un pas, a ma esquerra, just abans de la part més engorjada. És inevitable guanyar metres en alçada i això vol dir que, si volem veure la cala, haurem de tornar a baixar, un bon tros, per un corriol que acabava en els graons que esmentàvem abans.
Per sortir de la cala, hem d’utilitzar, als primers metres, el camí dels graons, però, en lloc de ficar-nos a la lleixa, anirem a la dreta per seguir un corriol que s’enfila fins arribar a les restes d’una barraca, ja dalt del caire (1,33’). Girarem a la dreta, seguint unes fites de pedra i faldejarem un parell de minuts abans de baixar cap al mar i cap a l’habitatge blanc que s’endevina en mig d’una pineda. La cala és a sota, a l’esquerra (1,40’). Una altre barraca-xalet, en un lloc que s’ho val.
Total sisena etapa: 1,40’ Total acumulat: 6,06’
7ª.- De Cala Galera al Puig Gros.
Hem de buscar la continuació del nostre camí sense baixar a cala Galera.
Una mica per sobre del nivell de la casa i de les escales que menen a la petita Galera, veurem començar un corriol. Abans de trobar-ne l’entrada, n’haurem deixat un altre de més fresat també a l’esquerra. Aquest, amb una trajectòria similar, porta als dipòsits d’aigua de la casa. El que ens interessa va riera amunt però de seguida baixa cap al rec de la Galera, on hi trobem un petit pantà (3’).
Travessem el rec per la capçalera del pantà i ens enfilem al costat de les restes d’una barraca fins trobar el camí que puja des de la cala (5’).
Seguirem aquest, vall amunt, durant un quart. Tot seguit el camí es bifurca, però és igual, perquè tots ells ens porten a un petit collet on mort una pista (20’).
La seguirem, muntanya amunt, catorze minuts. La pista passa pel costat d’algunes barraques i d’un búnquer i mort a la que va del Mas Puignau al Puig Gros (34’).
Des d’aquí podem anar.
En dotze minuts al Mas Puignau i , a sota d’aquest, trobarem la pista que va al Port de la Selva. La vil·la és a 2,1 quilòmetres, si anem cap a la dreta. Si girem a l’esquerra, tornarem a Sant Baldiri, tot seguint el Gr-11, o al Mas Paltrer, per la pista. També, desviant-nos d’aquesta, podríem pujar per la que porta a Sa Pera Fita i a Muntanya Negra pels Torrellons.
Girem a la dreta en direcció a aquest petit pic. El traçat de la pista, només ens permet fer un parell de dreceres curtes, gairebé seguides, fins que, just a sota de la darrera pujadeta final, trobem un tros de pista, a ma esquerra, que mort, uns metres més enllà, en una esplanada plena de petjades de vaca (57’). A l’altra banda d’aquesta explanada, hi haurem de buscar la continuació del nostre camí. Si passem de llarg del trencant en qüestió, ens l’adonarem tot seguit, perquè la pista mort pocs metres més amunt, després de passar a tocar una plataforma de ciment i restes de trinxeres.
Des d’aquí podem anar:
Al Cap Gros i al Racó del Boc. Des del final de la pista, al cim del Puig Gros, agafem un corriol força desdibuixat i senyalitzat amb fites de pedra que baixa, pel vessant nord, cap a l’extrem del Cap Gros que tanca el golfet.
El pendent és fort i en 4’, després de travessar un collet herbós, arribarem a l’extrem marítim del Puig Gros. Sota nostra tenim un bloc que es recolza sobre el penya-segat i que s’anomena el Còdol.
Recularem uns metres cap al collet i girarem a la dreta cap al Nord. Un corriol baixa i avança en paral·lel al mar fins assolir, en un parell de minuts, una mena de collet. Sota nostra s’obre un rec que baixa des del cim cap a l’anomenat Clot del Boc o del Llop. Tardarem uns 5’ en baixar pel marge esquerra del rec. En els darrers metres, el rec s’engorja i forma una bassa separada del mar per una barra de roca.
Poc abans d’arribar al fons, a la nostra esquerra, trobarem un altre corriol que, en pocs metres, ens permetrà veure, a sota nostra, un entrant rocallós que s’anomena el Racó del Boc. Tota la zona val la pena. Com que el pendent és fort, necessitarem uns 18’ per tornar a dalt del Puig.
Total setena etapa: 57’ Total acumulat: 7,03’
8ª.- Del Puig Gros a Cala Tamariua.
Si l’hem errada hi hem anat fins al final de la pista, ens caldrà recular un minut per trobar un brancall desdibuixat, ara a ma dreta. El seguirem uns pocs metres fins l’esmentada explanada. La travessarem per prendre, a l’extrem oest, un corriol, amb fites de pedres, que va uns metres de planer per després baixar.
En pocs metres (3’), el corriol es bifurca. Agafem a la dreta per baixar pel rec just al límit d’una petita pineda, sempre acompanyats per les fites. Al cap d’un parell de minuts, el corriol torna a bifurcar-se (5’).Un brancall continua baixant cap al mar tot seguint el rec de marges de roca viva. A la dreta, a tocar el mar, comencem a veure el curiós bloc anomenat el Boc i la Cabra.
Nosaltres agafarem el brancall herbat de l’esquerra –també amb fites- que, després de carenar, baixarà decididament cap al mar, acompanyat, a banda i banda, per afloraments de roca.
En vuit minuts, arribarem al camí de ronda entre la Punta Blanca i la Punta de la Gata (13’).
Des d’aquí ja no el deixarem fins a Cala Tamariua. En dos minuts, haurem deixat enrere la Punta Blanca i veurem, a sota, la Cala Aiguadolç (15’). Després vindrà la Cala Corquell i després la Cala Torta. En un quart d’hora serem a Cala Fornells (30’). Per baixar-hi, haurem de mig desgrimpar i, per sortir-ne, haurem de grimpar sense manies per la roca de l’altra extrem de la Cala. No hem de fer cas del corriol que s’enfila pel marge del rec i que ens portaria a embardissar-nos i a fer una marrada. Està fresat perquè és utilitzat, per la gent que va a la Cala, per baixar de pes.
Un cop dalt de les roques (32’), recuperarem el camí de ronda que, tot passant pel Cap Mitja i per Cala Cativa, on hi ha un refugi de construcció curiosa i un eixugador de peix, ens portarà a la Tamariua. (0,50’).
Total vuitena etapa: 50’ Total acumulat:: 7,53’
